Un dels alumnes històric dels Maristes gironins va ser Josep Pla, intern des dels deu anys en un gran edifici proper a la catedral, avui enderrocat. Tan donat com era a la crítica i al sarcasme, va ser extremament ponderat i equànime en el judici sobre els seus mestres: “No carregaren pas massa la nota ni accentuaren en cap sentit el misticisme. Defensaren un catolicisme normal, planer, certament mediocre, sense grans prodigis ni excés de casuisme. Pedagògicament, aportaren els mètodes francesos elementals: la claredat, la paciència, la tenacitat, el gust de l'emulació personal, sense el qual no hi ha ensenyament possible. Exigiren un mínim d'higiene. Fomentaren els jocs francs i durs. Els càstigs, racionals i rarament excessius. Comprengueren el sentit de la instrucció que demanava el poble i accentuaren l'esperit pràctic de l'ensenyament. Crearen un col·legi –per resumir– sexualment net, religiosament enraonat i pedagògicament normal.” (Girona, un llibre de records).